
L’òxid nitrós, una substància inorgànica amb la fórmula química N2O, és una substància química perillosa que apareix com un gas dolç i incolor. És un oxidant que pot suportar la combustió en determinades condicions, però és estable a temperatura ambient, té un efecte anestèsic suau i pot causar rialles. El seu efecte anestèsic va ser descobert pel químic britànic Humphrey David el 1799.
Ajuda a la combustió: vehicles modificats mitjançant un sistema d’acceleració d’oxigen de nitrogen alimenta l’òxid nitrós al motor, que es descompon en nitrogen i oxigen quan s’escalfa, augmentant la velocitat i la velocitat de combustió del motor. L’oxigen té un efecte de suport de combustió, accelerant la combustió de combustible.
Oxiditzador de coets: l’òxid nitrós es pot utilitzar com a oxidant de coets. L’avantatge d’això sobre altres oxidants és que no és tòxic, estable a temperatura ambient, fàcil d’emmagatzemar i relativament segur per al vol. El segon benefici és que es pot descompondre fàcilment en l’aire respiratorial.
Anestèsia: òxid nitrós, òxid nitrós, sovint utilitzat en combinació amb halotà, metoxlurane, èter o anestèsia general intravenosa a causa del mal efecte anestèsia general. Ara està infrautilitzat. N2O s’utilitza per a l’anestèsia, sense irritació a les vies respiratòries i sense danys a funcions importants d’òrgans com el cor, els pulmons, el fetge i els ronyons. Sense cap transformació ni degradació biològica al cos, la gran majoria del fàrmac encara és expulsada del cos mitjançant l’exhalació, amb només una petita quantitat evaporada de la pell i sense efecte d’acumulació. La inhalació al cos només triga de 30 a 40 segons en produir efectes analgèsics. L’efecte analgèsic és fort, però l’efecte anestèsic és feble i el pacient es troba en un estat conscient (més que en un estat anestèsic), evitant complicacions de l’anestèsia general i es recupera ràpidament després de la cirurgia.
SIDA DE PROCESSIÓ D'ALIMENTS: S'utilitza en la indústria alimentària com a agents espumants i segelladors, són components clau dels carregadors de crema i tenen un paper crucial en la creació de la crema agradable. Les propietats de l’òxid nitrós milloren la textura, l’estabilitat i el sabor de la crema batuda, cosa que la converteix en un imprescindible per a pastissos o xefs domèstics.
L’ús d’òxid nitrós també té alguns riscos i efectes secundaris potencials. Un dels riscos més importants d’utilitzar òxid nitrós és la hipòxia. Inhalant una barreja d’òxid nitrós i aire, quan la concentració d’oxigen és molt baixa, l’òxid nitrós pot substituir l’oxigen als pulmons i la sang, provocant hipòxia i possiblement conseqüències que posen en perill la vida com ara danys cerebrals, convulsions i fins i tot la mort. El tabaquisme a llarg termini pot causar hipertensió, síncope i fins i tot atac de cor. A més, l’exposició a llarg termini a aquests gasos també pot causar anèmia i danys al sistema nerviós central.
A més dels riscos per a la salut, l’abús d’òxid nitrós també pot comportar accidents i altres conseqüències negatives. Aquest tipus de gas s’utilitza generalment per a l’entreteniment i les persones poden inhalar grans quantitats de gas en un curt període de temps, provocant un judici deteriorat i una coordinació motora, provocant accidents i lesions. El mal ús de l’òxid nitrós també pot provocar cremades greus i gelades, ja que el gas s’emmagatzema a alta pressió i s’allibera, provocant una ràpida disminució de la temperatura.